dilluns, 28 de gener del 2008

Björk - Declare Independence

El retorn de la Björk més "canyera" és mostra a través del videoclip dirigit per Michael Gondry. "Declare Independence" és pot definir com un Techno enèrgic, lisèrgic, ballador i reivindatiu al mateix temps. Una excel·lent conjunció entre música i imatge. La artista islandesa continua investigant nous camins per a la posada en escena dels videoclips.
Björk i Gondry, dos grans creatius de la música electrònica i la comunicació audiovisual units de nou (aquest és el setè videoclip que realizen junts).
El resultat final és brutal.


Fran Lledó

diumenge, 27 de gener del 2008

L'Aznar destrossant el Català.

Sobretot, escolteu el discurs que pronuncia a partir del segon 39



Tot un clàssic.

Fran Lledó

“Fuentes & Co”

El programa “Caiga quien Caiga” que s'emet a la cadena “Tele 5” va mostrar el millor moment televisiu de la setmana: Juanra, reporter del programa, va acomiadar a Alberto Ruiz Gallardón amb una orquestra de Mariachis a la sortida d’un acte oficial amb la cançó mexicana “Que te vaya bonito”.

L’alcalde de Madrid es va prendre amb humor la broma després de conèixer la notícia de quedar exclòs de les llistes del PP al Congrés dels Diputats. A més, Gallardón va preguntar als reporters del programa si tindrien feina per a ell, a partir del 10 de març.

Manel Fuentes és el conductor del programa i també s’encarrega de dirigir l'espai “Problemes Domèstics”, el magazín radiofònic de Catalunya Ràdio que repassa tota l’actualitat en clau d’humor. Fuentes s'ha sabut envoltar de bons col·laboradors i s’està desmarcant com a un dels millors comunicadors de la temporada actual.


Un altre moment entranyable va ser el que va protagonitzar Federico Jiménez Losantos, un dels periodistes més destructius que, comunicativament parlant, existeixen a l’actualitat. Inexplicablement, li van fer entrega del “Micròfon d’Or” l’any 2006 pel seu programa "La mañana de la COPE";
Escolteu els crits de “Fuera, Fuera” de la gent quan Losantos arribava a l'acte i la resposta que li dona
Luís del Olmo, un veritable gran professional de la ràdio i que, segons diu, "no pot veure'l ".


La cara i la creu del món de la comunicació.

Fran Lledó

dimecres, 23 de gener del 2008

Björk-All is full of love

Björk Guðmundsdóttir va néixer l'any 1965 a Islàndia, un país on fa molt fred i on la neu sempre hi és present. És per això que en aquest videoclip (un dels meus preferits) dirigit per Chris Cunningham apareix el color blanc amb diferents tonalitats. Fixeu-vos i gaudiu d'aquesta peça musical d’electrònica elegant que vol transmetre un bonic missatge: Tot és ple d'amor.

Fran Lledó

divendres, 18 de gener del 2008

Acció!




Aquí us mostro algunes fotos meves treballant en la gravació del curt titulat "Encuentros.com".
Molt aviat el podreu veure a... "Youtube".
Fran Lledó

dimecres, 16 de gener del 2008

La vida actual de "Los Garcia"

El problema més important al que s’enfronta el consumisme actual és el descens del poder adquisitiu.

A la vista està l’engany que ens van fer a tots i totes amb l’arribada de l’Euro. Tot era molt bonic; semblava que la nova moneda seria la salvadora de l’economia europea. Fins i tot ens la van presentar a l’Estat Espanyol mitjançant un espot publicitari: “Los Garcia” que, a primera vista, semblava simpàtic però que amb el pas del temps s’ha demostrat com era de lleig i gasiu. Ara, la família de “Los Garcia” tenen una hipoteca a 50 anys; el pare treballa 12 hores al dia per poder fer front a les despeses familiars; el fill deu tenir 40 anys i encara no haurà pogut independitzar-se perquè no té feina estable i no te calés per trobar un habitatge digne i deu ser “mileurista”.

Les famílies cada cop estan més endeutades: hipoteques, crèdits…pagaments amb els que diàriament han de fer front. Estem tips de la gran quantitat d’anuncis que t’ofereixen diners a l’instant, això sí, amb uns interessos molt elevats. Un nou negoci de la societat capitalista i consumista: les “empreses de crèdits exprés”.

Les previsions de crisi econòmica mundial ja són una realitat. Diuen que a nosaltres ens arribarà amb més força l’any 2009. El primer pas ja ha aparegut als Estats Units d’Amèrica amb la crisi del mercat hipotecari. La solució que ens donen són les targetes de crèdit. Tu vas pagant i després et trobes que has de tornar el doble pels interessos. Un autèntic cercle viciós. Sembla que estem atrapats per aquesta vida de consum. Els governs mundials tenen molta feina per endavant ; la qüestió principal és quina sol·lució ens donaran. Sincerament, penso que les coses hauran de canviar radicalment si volem viure en un món millor i més ben repartit. Quina serà l’alternativa a la societat capitalista? El pas del temps ens donara la resposta tot i que, tal i com se’ns presenta la situació, el futur és veritablement incert.

Per conèixer una mica més el consumisme actual us vull recomanar un llibre:




"Vida de Consumo", de Zygmunt Bauman.

Fran Lledó

divendres, 11 de gener del 2008

Pequín 2008

La nostàlgia em fa recordar la meravellosa experiència dels Jocs Olímpics de Barcelona 92; aquest 2008 és també any d’olimpíades. Les ciutats candidates a acollir aquests jocs van ser: Toronto, París, Istambul, Osaka, Bangkok, La Havana, Kuala Lumpur, El Cairo i Sevilla.

Finalment, la cita se celebrarà a Pequín, la capital de la República Popular de la Xina, del 8 al 24 d’agost del 2008. En principi, Toronto i París eren les ciutats favorites però el COI va decidir escollir la ciutat més poblada del planeta, Pequín(uns 16 milions d’habitants). El lema, ”Nou Pequín, grans jocs” . Aquest és el missatge per mostrar al món l’esdeveniment esportiu més important del planeta, des d’un país que viola reiteradament els drets humans.

Ho Jintao és el president; té el poder absolut sota l'aparença d’un sistema polític democràtic. Wen Jiabao és el primer ministre i tots dos junts formen l’anomenada “quarta generació” de líders comunistes després de la proclamació de la República Popular. El “Partit Comunista de Xina” és l’únic amb poder de decisió; permet que existeixin 8 partits polítics més però, únicament, amb funcions simbòliques o consultives.

La Xina no té un poder judicial independent. És el país on es porten a terme el 65% de les execucions mundials per sentències de pena de mort. Hi ha repressió contra el periodisme nacional (molts d’ells es troben empresonats) i censura contra l’internacional. Prefereixo recordar la fletxa d’Antonio Rebollo, l’arquer que va il·luminar per uns dies el peveter de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, ara rebatejat com Estadi Lluís Companys, en honor al president republicà català, assassinat per la repressió franquista.

Tot i estar totalment en contra de la decisió del COI, espero i desitjo que aquests jocs puguin servir per fer despertar d’una vegada “el gegant dorment” i acabar amb el règim dictatorial comunista Xinès.

Fran Lledó