Periodisme de proximitat, una gran escola

La conferència “Periodisme de proximitat” inclosa dins del programa d’activitats de les XIV Jornades de Comunicació Blanquerna va tractar la informació més propera al periodista.

Després del discurs introductori a càrrec d’en Xavier Sastre, moderador de la xerrada i redactor en cap de la revista Nova Ciutat Vella, Josep Ramon Correal, director general del grup La Mañana (Lleida), va parlar de la premsa local, aquella que comença a motivar als que s’inicien a la professió, “tothom vol acabar en una empresa gran però els mitjans de comunicació locals són aquells que et permeten escriure molt a prop de la realitat ja que ser comunicador significa explicar històries. Jo recomano als estudiants començar pel periodisme local; és una gran escola per arribar a ser un bon professional”.

Correal també va destacar la tradició potent i arrelada de premsa local que existeix a Catalunya gràcies al “boom” sorgit durant els anys 1966 i 1975, i lligat a les reivindicacions del món de la comunicació per obrir les portes d’una manera definitiva a la democràcia.

Els altres dos convidats de la conferència van ser Cristina Vicente, directora d’informatius de BTV, i Àlex Garcia, director de programes de Ràdio Gladys Palmera. Els comunicadors van parlar de les noves tecnologies que han provocat el canvi de concepte del que és local. Amb la ràdio i la televisió “A la carta” i el “Poadcasting” (descàrregues d’espais de ràdio o televisió via Internet des de qualsevol lloc del món) el model de destinatari ja no és el mateix. A més dels habitants de la població o comarca del mitjà local, ara ja el poden veure o escoltar moltes més persones llunyanes. Garcia va preveure també que “la Fm té data de caducitat”, en referència a la diferència respecte deu anys enrere dels hàbits a l’hora de consumir ràdio o televisió. Les barreres de l’espai-temps s’han trencat i a l’actualitat, podem descarregar-nos els programes que es pengen a les webs dels diferents mitjans de comunicació a qualsevol hora i escoltar-los o veure’ls quan nosaltres decidim.

La sorpresa negativa del matí la va posar un espontani que va arribar a l’aula a la recta final de la conferència, demostrant una greu falta de respecte al públic i als ponents. Una vegada iniciat el torn de preguntes, l’individu va fer un intent de boicotejar la conferència realitzant una pregunta “sense cap ni peus” que ningú va entendre. Els xiulets dels assistents i la resposta taxativa d’en Xavier Sastre, el moderador, van servir per reprovar l’actitud d’aquest brètol i posar un trist final a la conferència que, fins aquell moment, havia resultat d’allò més interessant.