Coitus Interruptus

Llegir un bon llibre es podria comparar amb gaudir d’una experiència sexual gratificant. El relat de Philip Roth té un preàmbul contextual encisador però el Coitus Interruptus argumental que es produeix en endinsar-se a la lectura, espatlla la seva seducció literària. En els preliminars, l’autor descriu amb un estil de redacció impecable els ambients en què transcorre la vida dels protagonistes, precisant amb un llenguatge captivador tots els detalls. Així és com se’n presenta a Marcus Messner, fill d’un carnisser jueu obsessionat pel seu benestar, que marxa de casa seva per deixar l’adolescència i començar els estudis universitaris.

El premi Pulitzer que va rebre Roth per l’obra "Pastoral americana" l’any 1997, l’acredita com a un autèntic mestre en l’art d’escriure, i aquest nivell expressiu és manté durant tot el relat. La narració simpàtica i desenfadada de la part inicial del llibre desperta la curiositat en el lector. Com a exemple, trobem l’humor “brut” que utilitza l’autor de manera divertida per explicar la primera experiència sexual d’en Marcus. Per contra, el guió de l’obra apareix amb més força al principi que al final. A mesura que avancem en la lectura, aquesta perd força atractiva. El primer desencís arriba quan Roth desvetlla un detall fonamental de la vida del protagonista que resta la persuasió en origen que posseïa la història. Al final del relat apareixen embolics avorrits i que es podrien considerar innecessaris per l’interès del lector. Ni llegir un llibre, ni tenir una experiència sexual poden considerar-se gratificants si un Coitus Interruptus trenca la virtuositat d’ambdues accions tan apassionants.