Radio Gladys Palmera en el Cruïlla BCN 2008

El equipo de RGLP: Fran, Kilsi y Armand
(96.6Fm - www.radiogladyspalmera.com)

Desde el stand de Radio Gladys Palmera vivimos con gran intensidad todo lo que sucedió en el Cruïlla BCN 2008. Varios artistas nos visitaron para darnos sus impresiones y conocerlos más en profundidad.

Fran Lledó, Cecile y Tiken Jah Fakoly

Los dos escenarios hicieron vibrar a los cerca de 6000 visitantes que se acercaron el sábado 30 de Agosto al Parc del Fórum de la capital catalana. La fiesta arrancó a las 17:00h de la tarde con la actuación de la banda de Arenys de Mar, Reigbord. Su directo ayudó a calentar los motores del público que, poco a poco, se acercaba a la cita. D’Callaos, con su enérgica vocalista Maribel, tomó el relevo musical con su propuesta de flamenco aliñado de jazz, reggae y rock. Morodo, una de las voces potentes del ragga hecho en el Estado español inició su actuación a las 19:00h de la tarde y no defraudó a nadie. A continuación, Tiken Jah Fakoly, una de las apuestas más exóticas del festival, realizó un fantástico directo. Su música reivindicativa a favor de la defensa de los derechos sociales y políticos de su país, Costa de Marfil, propició el despegue definitivo del festival.

Cruïlla BCN 2008

La formación francesa Le Peuple de l’Herbe estrenó su nuevo LP, Radio Blood Money, un potente trabajo que hizo temblar al público del Cruïlla BCN 2008. La formación madrileña Canteca de Macao fue la encargada de poner lo mejor de la escena mestiza nacional del evento. Amparanoia, fue también uno de los platos fuertes del festival dentro de su Tour 2008. La elegancia electrónica combinada con toques de jazz la puso la formación Zuco 103. Siempre fieles a sus raíces brasileñas realizaron una gran actuación. La nota anecdótica del evento fue el cambio de horario de Asian Dub Fundation. En su viaje hacia Barcelona, su compañía aérea les extravió las maletas. Por ello, su actuación prevista inicialmente a las 22:35h se trasladó a la 1:00h de la mañana.

Entrevista a Jordi Herreruela, director del festival

La calidad artística y la oferta ecléctica son los sellos identificativos de este festival. Con esta línea de trabajo el futuro del Cruïlla BCN está asegurado.

La Ràdio al dia

El professor Joan Maria Clavaguera va explicar en una xerrada un grapat de bons consells per fer ràdio de manera seriosa i professional. El lloc de la tertulia va ser la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna.

Clavaguera va parlar de l’actitud que s’ha de tenir a l’hora de posar-nos davant d’un micròfon. Segons l’ex director de Catalunya Ràdio, “l’estudi de ràdio és el nostre lloc de treball i, per tant, sempre hem de ser conscients que perquè les coses rutllin, hem de coordinar-nos amb tots els companys de feina, des de l’editor, passant pel productor i, sobretot, amb el nostre tècnic de so”. A més, va mostrar testimonis sonors d’errades que han succeït a la ràdio en directe per la falta de predisposició en el moment de la locució (per exemple, locutors que van arribar atrafegats a la “peixera” i es van quedar sense aire per poder comunicar la informació). Aquests van ser el moments més simpàtics i curiosos de la xerrada.

El periodista també va parlar de les diferències del ritme verbal i musical, segons la franja horària de matí, tarda o nit, “el to de veu o les sintonies matinals han de tenir molta energia per despertar i captar l’atenció dels oïdors; en canvi, el ritme radiofònic nocturn és un altre. Hem de ser conscients que les maneres d’actuar a la ràdio al matí o a la nit són diferents”.

Clavaguera va afirmar que el món de la ràdio és vocacional; a l’actualitat “ les emissores busquen un perfil professional complert; ja no val saber fer bé una cosa o una altra; ara s’ha de tenir un ampli ventall de recursos per treballar en diversos àmbits i saber fer de tot”.

Per concloure la xerrada, Clavaguera va recomanar esforç, paciència i treball per tots aquells que és vulguin dedicar a l’apassionant món de la ràdio.

Mònica Terribas, nomenada directora de TV3

El món dels mitjans de comunicació està immers des de fa ja un cert temps en un període de controvèrsies institucionals, negociacions polítiques i canvis, molts canvis. Després de totes les discussions polítiques sorgides arran de la crisi entre el Govern i el principal partit de l’oposició (CiU) per escollir a Rosa Culell com a nova directora general de la CCMA(Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ), Mònica Terribas deixa “La nit al dia” per convertir-se en la nova directora de TV3.

Durant tots aquests anys, Terribas s’ha mostrat com una periodista incisiva a l’hora d’entrevistar els convidats. Il·luminació tènue, sintonies i separadors de seccions molt elegants, entrevistes sense cridar i respectant el torn de paraula, …aquests també han estat els elements que han fet de “La nit al dia” una referència televisiva per a molts catalans que els agrada veure la tele relaxats després de sopar, estirats al sofà de casa i amb ganes de veure alternatives més digeribles que la “teleporqueria”, per canviar el “xip” de la dura jornada rutinària. Llàstima que aquesta bona comunicadora canviï el plató de TV3 per un despatx.

Aquí teniu el link per veure un dels últims moments “Made in Terribas”

http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/terribas-a-mas-2518.html

Madagascar: L’explotació sexual provoca l’abandonament escolar

· Joves d’entre 12 i 15 anys no poden acabar els seus estudis

· La pobresa de les famílies és la primera causa de renuncia a l’educació

Les noies de Madagascar es veuen obligades a exercir la prostitució des de ben joves per poder ajudar a fer front les despeses de l’economia familiar. Moltes vegades són els propis pares qui les obliguen a abandonar l’escola perquè no poden pagar els seus estudis.

La legislació del país intenta lluitar contra de la mediació paterna que promou l’explotació sexual. Les institucions polítiques de Madagascar afirmen que volen realitzar enquestes per identificar quines famílies són les més vulnerables, invertir recursos econòmics i crear xarxes locals de vigilància per solucionar el problema.

L’ ”Association pour la promotion du Boeny” ha creat un programa de reinserció social a la província de Mahajanga per intentar donar un futur millor a les noies d’aquesta zona de Madagascar.

Descobrir Madagascar

És la quarta illa més gran del planeta, després de Groenlàndia, Nova Guinea i Borneo. Pertany al continent africà i es troba situada a l’Oceà Índic, davant les costes de Moçambic.

L’idioma nacional és el malgaix, tot i que comparteix el caràcter oficial amb el francès (llengua predominant a la comunicació oral i escrita) com a conseqüència de l’imperialisme gal que va regnar durant els darrers anys del segle XIX i finals del segle XX. L’oposició popular va provocar que l’actual Madagascar deixés de ser una colònia francesa l’any 1972.

La “República Democràtica de Madagascar” té una població de 19.159.000 habitants repartits pels 587.040 km² de l’arxipèlag insular. Antananivo n’és la capital i la moneda oficial és el franc malgaix. El massís de Tsaratanani(2876m), localitzat al nord del país, és la zona més elevada de la regió. Ankaratra i Andrigitia són les serralades més altes de la part central. A l’est, la muntanya que veu més a prop el cel es coneix amb el nom de Tsaratanana(2886m).

El país ha d’afrontar un deute extern d’uns 3.465 milions de dòlars i té un alt percentatge d’analfabetisme entre la seva població (un 23’5% dels homes i un 34’7% de les dones); únicament un 2’6% de la població total té estudis universitaris; També s’ha de destacar com a dada significativa que només 5’4 de cada 1000 habitants tenen accés a Internet.

La fauna i flora és única a Madagascar: 3000 espècies endèmiques de papallones, micos, marmotes, rèptils, amfibis, lèmurs(foto), ocells, i una gran varietat de plantes autòctones.

Periodisme de proximitat, una gran escola

La conferència “Periodisme de proximitat” inclosa dins del programa d’activitats de les XIV Jornades de Comunicació Blanquerna va tractar la informació més propera al periodista.

Després del discurs introductori a càrrec d’en Xavier Sastre, moderador de la xerrada i redactor en cap de la revista Nova Ciutat Vella, Josep Ramon Correal, director general del grup La Mañana (Lleida), va parlar de la premsa local, aquella que comença a motivar als que s’inicien a la professió, “tothom vol acabar en una empresa gran però els mitjans de comunicació locals són aquells que et permeten escriure molt a prop de la realitat ja que ser comunicador significa explicar històries. Jo recomano als estudiants començar pel periodisme local; és una gran escola per arribar a ser un bon professional”.

Correal també va destacar la tradició potent i arrelada de premsa local que existeix a Catalunya gràcies al “boom” sorgit durant els anys 1966 i 1975, i lligat a les reivindicacions del món de la comunicació per obrir les portes d’una manera definitiva a la democràcia.

Els altres dos convidats de la conferència van ser Cristina Vicente, directora d’informatius de BTV, i Àlex Garcia, director de programes de Ràdio Gladys Palmera. Els comunicadors van parlar de les noves tecnologies que han provocat el canvi de concepte del que és local. Amb la ràdio i la televisió “A la carta” i el “Poadcasting” (descàrregues d’espais de ràdio o televisió via Internet des de qualsevol lloc del món) el model de destinatari ja no és el mateix. A més dels habitants de la població o comarca del mitjà local, ara ja el poden veure o escoltar moltes més persones llunyanes. Garcia va preveure també que “la Fm té data de caducitat”, en referència a la diferència respecte deu anys enrere dels hàbits a l’hora de consumir ràdio o televisió. Les barreres de l’espai-temps s’han trencat i a l’actualitat, podem descarregar-nos els programes que es pengen a les webs dels diferents mitjans de comunicació a qualsevol hora i escoltar-los o veure’ls quan nosaltres decidim.

La sorpresa negativa del matí la va posar un espontani que va arribar a l’aula a la recta final de la conferència, demostrant una greu falta de respecte al públic i als ponents. Una vegada iniciat el torn de preguntes, l’individu va fer un intent de boicotejar la conferència realitzant una pregunta “sense cap ni peus” que ningú va entendre. Els xiulets dels assistents i la resposta taxativa d’en Xavier Sastre, el moderador, van servir per reprovar l’actitud d’aquest brètol i posar un trist final a la conferència que, fins aquell moment, havia resultat d’allò més interessant.

"Café con Sal" ja té blog!!!!

http://cafe-con-sal.blogspot.com/