ENTREVISTA A GEMMA MENGUAL

“Ens encantaria que la seu del Jocs Olímpics del 2016 fos Madrid”

Gemma Mengual és la nova bombolla de Freixenet juntament amb l’equip espanyol de natació sincronitzada. L'anunci és un clàssic de les festes nadalenques i, enguany, la nedadora catalana i les seves companyes són la imatge que representa a la firma de cava arreu del món. Mengual és una campiona que destaca pels seus èxits esportius i per la seva professionalitat. Ha guanyat 23 medalles d’or, 18 de plata i 12 de bronze i acaba de disputar a Madrid el trofeu mundial de la Federació Internacional de Natació Artística (FINA) en què s'ha proclamat guanyadora de la medalla d'or a la categoria duo amb Andrea Fuentes.

1. Com li ha anat l’experiència de ser protagonista de l’anunci de Freixenet al costat de les noies de l’equip espanyol de natació sincronitzada?

Ha estat una experiència, a banda de divertida, molt gratificant perquè el resultat final ha estat bo. La gravació va ser dura i complicada. Fer un anunci comporta moltes hores de treball, i més quan és un rodatge dins de l’aigua i per a un espot tant important com el de Freixenet. Quan vam veure l’estrena, tot l’equip i jo ens vam quedar al·lucinades. Ens va encantar.

2. I l’últim èxit esportiu el va aconseguir a Madrid. Com va viure aquest triomf?

Ens va anar molt bé perquè competíem a casa, amb molta gent a la grada i tota al nostre favor. Vam preparar la competició d’una manera una mica diferent ja que és la tercera vegada que es realitza aquest campionat mundial que no existia anteriorment. La primera edició es va fer a Moscou, la segona a Rio de Janeiro i enguany a Madrid, i es puntuava molt la impressió artística. Per això, vam poder arriscar més amb el model de vestit de bany i complements.

3. I a la fi van poder lluir el banyador amb bombetes vetat a les olimpíades de Beijing.

Així és. A la fi vam poder estrenar a Madrid el famós vestit de bany de les llumetes que no ens van deixar lluir als Jocs Olímpics de Beijing. També ens van permetre utilitzar-lo a la competició de duo temàtic, una modalitat nova en què cada parella participant disposa de dos minuts per realitzar una coreografia amb música del país organitzador. A la categoria de combos també ens van deixar competir amb el banyador que vam utilitzar a l’espot de Freixenet.

4. Tambè van nominar-les equip missatger de la candidatura olímpica de Madrid 2016.

Efectivament i la decisió ens fa una il·lusió especial. Vam conèixer la notícia a Madrid, al trofeu mundial de la FINA, precisament. Ens encantaria que la seu del Jocs Olímpics del 2016 fos Madrid. Estem encantades de fer-ho perquè això sigui així.

5. Què li semblen les imitacions que realitzen l’equip del programa Crackòvia de vostè i les seves companyes?

De fet, només ho he pogut mirar una sola vegada i va ser de casualitat. Sempre m’ho explicaven i jo reia molt. Quan ho vaig veure de veritat em va fer molta gràcia. A l’endemà, a l’entrenament ho vam comentar amb les meves companyes i va ser molt divertit. Ens ho prenem molt bé.

6. És molt jove però tard o d’hora arriba el moment de reflexionar sobre la retirada. Ha pensat en alguna data o termini per deixar l’esport d’elit?

Ara ja no sóc tan jove, si més no, pel meu esport. Tinc 31 anys i després d’un cicle olímpic, la propera olimpíada la veus molt llunyana. A l’equip hi ha diverses nedadores que, any amunt o avall, tenen la meva edat. Volem anar temporada a temporada i a veure fins on arribem.

Una feminista positiva en defensa del medi ambient

Björk és cantant, compositora i actriu. Va néixer al barri d’Oslin, a Reikiavic. Té 43 anys plens de talent i personalitat. A llarg de la seva carrera musical ha venut més de 50 milions de discs.

La natura i la música sempre l’han fascinat. De petita col·leccionava insectes. Als tres anys ja cantava peces de la pel·lícula basada en el musical de Broadway, The Sound of Music. Als onze, va interpretar en un festival escolar la cançó de Tina Charles, I love to love. Un professor la va enregistrar i enviar a una emissora de ràdio islandesa. Poc temps després, els seus pares firmaven el seu primer contracte amb la companyia discogràfica Fálkinn. Amb catorze anys, va crear el seu primer grup de música, Spit & Snot, una banda de punk formada íntegrament per noies. Björk era la bateria. L’any 1977 grava el seu àlbum de debut homònim, Björk, una recopilació de covers dels Beatles i Stevie Wonder, cantats en islandès.

Com a actriu, ha interpretat diferents papers en pel·lícules com, per exemple, The Junniper Tree (1987) o Dancer in the Dark (2000), on va rebre el premi a la Millor actriu al Festival de Cannes 2000 i va estar entre els candidats a rebre l’Òscar a la millor cançó amb I’ve Seen It All.

L’artista també ha treballat amb figures destacades del món de l’audiovisual com Michel Gondry o Chris Cunningham per realitzar els seus videoclips.

Björk té dos fills, Sindri ,el primer que va tenir amb Thor Eldon, ex company del seu grup Sugarcubes, i Isadora, fruit de la segona relació amb el realitzador Matthew Barney. A l’actualitat, viu en un vaixell a Nova York amb en Matthew, on té també el seu estudi de gravació.

La islandesa és una feminista positiva que té un compromís amb la defensa de la natura. De fet, acaba d’escriure un article al diari The Times on fa una dura crítica contra els gestors polítics i econòmics que han portat el seu país a la ruïna. Per això, ha publicat el seu nou senzill titolat Nattura, el mateix nom de la plataforma en defensa del medi ambient que recolza alternatives sostenibles que Björk firma al Times.

Radio Gladys Palmera en el Cruïlla BCN 2008

El equipo de RGLP: Fran, Kilsi y Armand
(96.6Fm - www.radiogladyspalmera.com)

Desde el stand de Radio Gladys Palmera vivimos con gran intensidad todo lo que sucedió en el Cruïlla BCN 2008. Varios artistas nos visitaron para darnos sus impresiones y conocerlos más en profundidad.

Fran Lledó, Cecile y Tiken Jah Fakoly

Los dos escenarios hicieron vibrar a los cerca de 6000 visitantes que se acercaron el sábado 30 de Agosto al Parc del Fórum de la capital catalana. La fiesta arrancó a las 17:00h de la tarde con la actuación de la banda de Arenys de Mar, Reigbord. Su directo ayudó a calentar los motores del público que, poco a poco, se acercaba a la cita. D’Callaos, con su enérgica vocalista Maribel, tomó el relevo musical con su propuesta de flamenco aliñado de jazz, reggae y rock. Morodo, una de las voces potentes del ragga hecho en el Estado español inició su actuación a las 19:00h de la tarde y no defraudó a nadie. A continuación, Tiken Jah Fakoly, una de las apuestas más exóticas del festival, realizó un fantástico directo. Su música reivindicativa a favor de la defensa de los derechos sociales y políticos de su país, Costa de Marfil, propició el despegue definitivo del festival.

Cruïlla BCN 2008

La formación francesa Le Peuple de l’Herbe estrenó su nuevo LP, Radio Blood Money, un potente trabajo que hizo temblar al público del Cruïlla BCN 2008. La formación madrileña Canteca de Macao fue la encargada de poner lo mejor de la escena mestiza nacional del evento. Amparanoia, fue también uno de los platos fuertes del festival dentro de su Tour 2008. La elegancia electrónica combinada con toques de jazz la puso la formación Zuco 103. Siempre fieles a sus raíces brasileñas realizaron una gran actuación. La nota anecdótica del evento fue el cambio de horario de Asian Dub Fundation. En su viaje hacia Barcelona, su compañía aérea les extravió las maletas. Por ello, su actuación prevista inicialmente a las 22:35h se trasladó a la 1:00h de la mañana.

Entrevista a Jordi Herreruela, director del festival

La calidad artística y la oferta ecléctica son los sellos identificativos de este festival. Con esta línea de trabajo el futuro del Cruïlla BCN está asegurado.

La Ràdio al dia

El professor Joan Maria Clavaguera va explicar en una xerrada un grapat de bons consells per fer ràdio de manera seriosa i professional. El lloc de la tertulia va ser la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna.

Clavaguera va parlar de l’actitud que s’ha de tenir a l’hora de posar-nos davant d’un micròfon. Segons l’ex director de Catalunya Ràdio, “l’estudi de ràdio és el nostre lloc de treball i, per tant, sempre hem de ser conscients que perquè les coses rutllin, hem de coordinar-nos amb tots els companys de feina, des de l’editor, passant pel productor i, sobretot, amb el nostre tècnic de so”. A més, va mostrar testimonis sonors d’errades que han succeït a la ràdio en directe per la falta de predisposició en el moment de la locució (per exemple, locutors que van arribar atrafegats a la “peixera” i es van quedar sense aire per poder comunicar la informació). Aquests van ser el moments més simpàtics i curiosos de la xerrada.

El periodista també va parlar de les diferències del ritme verbal i musical, segons la franja horària de matí, tarda o nit, “el to de veu o les sintonies matinals han de tenir molta energia per despertar i captar l’atenció dels oïdors; en canvi, el ritme radiofònic nocturn és un altre. Hem de ser conscients que les maneres d’actuar a la ràdio al matí o a la nit són diferents”.

Clavaguera va afirmar que el món de la ràdio és vocacional; a l’actualitat “ les emissores busquen un perfil professional complert; ja no val saber fer bé una cosa o una altra; ara s’ha de tenir un ampli ventall de recursos per treballar en diversos àmbits i saber fer de tot”.

Per concloure la xerrada, Clavaguera va recomanar esforç, paciència i treball per tots aquells que és vulguin dedicar a l’apassionant món de la ràdio.

Mònica Terribas, nomenada directora de TV3

El món dels mitjans de comunicació està immers des de fa ja un cert temps en un període de controvèrsies institucionals, negociacions polítiques i canvis, molts canvis. Després de totes les discussions polítiques sorgides arran de la crisi entre el Govern i el principal partit de l’oposició (CiU) per escollir a Rosa Culell com a nova directora general de la CCMA(Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ), Mònica Terribas deixa “La nit al dia” per convertir-se en la nova directora de TV3.

Durant tots aquests anys, Terribas s’ha mostrat com una periodista incisiva a l’hora d’entrevistar els convidats. Il·luminació tènue, sintonies i separadors de seccions molt elegants, entrevistes sense cridar i respectant el torn de paraula, …aquests també han estat els elements que han fet de “La nit al dia” una referència televisiva per a molts catalans que els agrada veure la tele relaxats després de sopar, estirats al sofà de casa i amb ganes de veure alternatives més digeribles que la “teleporqueria”, per canviar el “xip” de la dura jornada rutinària. Llàstima que aquesta bona comunicadora canviï el plató de TV3 per un despatx.

Aquí teniu el link per veure un dels últims moments “Made in Terribas”

http://www.e-noticies.tv/canal-actualitat/terribas-a-mas-2518.html

Madagascar: L’explotació sexual provoca l’abandonament escolar

· Joves d’entre 12 i 15 anys no poden acabar els seus estudis

· La pobresa de les famílies és la primera causa de renuncia a l’educació

Les noies de Madagascar es veuen obligades a exercir la prostitució des de ben joves per poder ajudar a fer front les despeses de l’economia familiar. Moltes vegades són els propis pares qui les obliguen a abandonar l’escola perquè no poden pagar els seus estudis.

La legislació del país intenta lluitar contra de la mediació paterna que promou l’explotació sexual. Les institucions polítiques de Madagascar afirmen que volen realitzar enquestes per identificar quines famílies són les més vulnerables, invertir recursos econòmics i crear xarxes locals de vigilància per solucionar el problema.

L’ ”Association pour la promotion du Boeny” ha creat un programa de reinserció social a la província de Mahajanga per intentar donar un futur millor a les noies d’aquesta zona de Madagascar.

Descobrir Madagascar

És la quarta illa més gran del planeta, després de Groenlàndia, Nova Guinea i Borneo. Pertany al continent africà i es troba situada a l’Oceà Índic, davant les costes de Moçambic.

L’idioma nacional és el malgaix, tot i que comparteix el caràcter oficial amb el francès (llengua predominant a la comunicació oral i escrita) com a conseqüència de l’imperialisme gal que va regnar durant els darrers anys del segle XIX i finals del segle XX. L’oposició popular va provocar que l’actual Madagascar deixés de ser una colònia francesa l’any 1972.

La “República Democràtica de Madagascar” té una població de 19.159.000 habitants repartits pels 587.040 km² de l’arxipèlag insular. Antananivo n’és la capital i la moneda oficial és el franc malgaix. El massís de Tsaratanani(2876m), localitzat al nord del país, és la zona més elevada de la regió. Ankaratra i Andrigitia són les serralades més altes de la part central. A l’est, la muntanya que veu més a prop el cel es coneix amb el nom de Tsaratanana(2886m).

El país ha d’afrontar un deute extern d’uns 3.465 milions de dòlars i té un alt percentatge d’analfabetisme entre la seva població (un 23’5% dels homes i un 34’7% de les dones); únicament un 2’6% de la població total té estudis universitaris; També s’ha de destacar com a dada significativa que només 5’4 de cada 1000 habitants tenen accés a Internet.

La fauna i flora és única a Madagascar: 3000 espècies endèmiques de papallones, micos, marmotes, rèptils, amfibis, lèmurs(foto), ocells, i una gran varietat de plantes autòctones.

Periodisme de proximitat, una gran escola

La conferència “Periodisme de proximitat” inclosa dins del programa d’activitats de les XIV Jornades de Comunicació Blanquerna va tractar la informació més propera al periodista.

Després del discurs introductori a càrrec d’en Xavier Sastre, moderador de la xerrada i redactor en cap de la revista Nova Ciutat Vella, Josep Ramon Correal, director general del grup La Mañana (Lleida), va parlar de la premsa local, aquella que comença a motivar als que s’inicien a la professió, “tothom vol acabar en una empresa gran però els mitjans de comunicació locals són aquells que et permeten escriure molt a prop de la realitat ja que ser comunicador significa explicar històries. Jo recomano als estudiants començar pel periodisme local; és una gran escola per arribar a ser un bon professional”.

Correal també va destacar la tradició potent i arrelada de premsa local que existeix a Catalunya gràcies al “boom” sorgit durant els anys 1966 i 1975, i lligat a les reivindicacions del món de la comunicació per obrir les portes d’una manera definitiva a la democràcia.

Els altres dos convidats de la conferència van ser Cristina Vicente, directora d’informatius de BTV, i Àlex Garcia, director de programes de Ràdio Gladys Palmera. Els comunicadors van parlar de les noves tecnologies que han provocat el canvi de concepte del que és local. Amb la ràdio i la televisió “A la carta” i el “Poadcasting” (descàrregues d’espais de ràdio o televisió via Internet des de qualsevol lloc del món) el model de destinatari ja no és el mateix. A més dels habitants de la població o comarca del mitjà local, ara ja el poden veure o escoltar moltes més persones llunyanes. Garcia va preveure també que “la Fm té data de caducitat”, en referència a la diferència respecte deu anys enrere dels hàbits a l’hora de consumir ràdio o televisió. Les barreres de l’espai-temps s’han trencat i a l’actualitat, podem descarregar-nos els programes que es pengen a les webs dels diferents mitjans de comunicació a qualsevol hora i escoltar-los o veure’ls quan nosaltres decidim.

La sorpresa negativa del matí la va posar un espontani que va arribar a l’aula a la recta final de la conferència, demostrant una greu falta de respecte al públic i als ponents. Una vegada iniciat el torn de preguntes, l’individu va fer un intent de boicotejar la conferència realitzant una pregunta “sense cap ni peus” que ningú va entendre. Els xiulets dels assistents i la resposta taxativa d’en Xavier Sastre, el moderador, van servir per reprovar l’actitud d’aquest brètol i posar un trist final a la conferència que, fins aquell moment, havia resultat d’allò més interessant.

"Café con Sal" ja té blog!!!!

http://cafe-con-sal.blogspot.com/

Roses “made in Kenia”

Les Rambles de Barcelona s’omplen de roses africanes, llibres d’autors mediàtics i seguidors del Manchester United

· Un Sant Jordi 2008 barceloní amb essències d’Àfrica i Anglaterra

· La novel·la de ficció “El juego del Ángel” de Carles Ruiz Zafón, la més venuda de la jornada.

· L’escriptor italià Alessandro Barico llegeix el pregó inaugural de la diada a l’Ajuntament de Barcelona.

El 60% de les roses venudes a Catalunya durant el dia de Sant Jordi eren de Kenia. Enguany, s’han venut 5.500.000 roses, 550.000 més que l’any passat. Les flors de procedència africana no són de tanta qualitat com les del Maresme o llatinoamèrica.

La diada de Sant Jordi va coincidir amb el partit de Champions entre el F.C. Barcelona i el Manchester United. A la festa catalana del llibre i la rosa s’hi van unir les birres dels seguidors anglesos pels carrers de la ciutat. Al roig de les roses de les parades de flors de les Rambles de Barcelona s’hi va afegir el vermell de les samarretes dels seguidors dels “red devils”(dimonis vermells), tal i com es coneixen els jugadors del Manchester United.

L’escriptor italià Alessandro Barico, autor de “Seda” va pronunciar el pregó inaugural de Sant Jordi a l’Ajuntament de Barcelona.
Segons el gremi de llibreters/Abacus, “El juego del Ángel” de Carlos Ruiz Zafón va ser l’obra més venuda de la jornada. “L’últim patriarca” de Najat el Hachmi es convertix en la novel·la de ficció escrita en català preferida pels ciutadans i visitants de Barcelona.

Eleccions a Itàlia

Silvio Berlusconi i Walter Veltroni

Els italians decideixen aquest cap de setmana qui serà el nou primer ministre de la República.

L'ex alcalde de Roma, Walter Veltroni (Partit Democràtic - centre esquerra) i Silvio Berlusconi (Poble de les Llibertats - centre dreta) són els candidats principals dels comicis italians. Els tres partits minoritaris (dos post-comunistes i els verds) de l'anomenada "esquerra radical" han format la coalició "Sinistra Arcobaleno", que molt aviat podria convertir-se en un partit pròpiament dit.

Els temes centrals de discussió de la campanya electoral han estat la crisi econòmica italiana, la baixada d'impostos, seguretat i legalitat, i l'avortament.

Segons els últims sondejos publicats fa gairebé dues setmanes, el "Poble de les Llibertats" de Berlusconi avantatja entre 6 i 9 punts al partit de Veltroni(PD), el seu principal adversari. Tot i així, la complexitat del sistema electoral italià fa difícil saber qui serà definitivament el nou primer ministre del país.

Al Senat existeix el "premi de majoria", aplicat només a escala regional i que pot provocar situacions anòmales com la possibilitat que un partit o coalició guanyi la Cambra però perdi el Senat. Aquesta llei qualificada com una "porqueria" per tots els grups polítics va ser reformada per l'últim Govern Berlusconi.

Gervasio Sánchez s'ho mereix

"Sofía y Ana"

El fotoperiodista ha estat guardonat amb el "Premio Ortega y Gasset" a la categoria de periodisme gràfic " per la força expressiva de la instantània que ha sabut transmetre la fragilitat i indefensió de les persones sotmeses a la brutalitat dels conflictes bèl·lics".

La fotografia forma part de l'exposició "Vidas Minadas" que s'està duent a terme al CCCB fins al 14 d'abril.

“On the air”

Si us agrada la bona música i els èxits que no passen mai de moda us vull convidar a que escolteu aquesta setmana Ripollet Ràdio (www.ripollet.cat) de 10:00h a 13:00h. Servidor ha preparat un sel·lecció musical que recorda el bo i millor del pop, del rock i del dance dels darrers 30 anys.

Avui l’amic Raul feia 29 anys i la ràdio l’ha felicitat en directe; aquí teniu l’arxiu sonor:

boomp3.com

Per molts anys!

Experiència de periodista

El Col·legi de Periodistes de Catalunya va organitzar la conferència “Televisió. Informació i espectacle”. Els convidats van ser:

Montserrat Abbad, directora de TVE-Sant Cugat.

Francesc Escribano, director de TV3.

Núria Ribó, periodista i escriptora.

Toni Soler, director i presentador del programa “Polònia” de TV3 i de “Minoria Absoluta” de RAC1.

Francesc Escribano va començar el debat explicant el dilema entre informació i espectacle. Segons el director de TV3, "la comunicació televisiva s’ha de regir per les lleis del bon periodisme; ha de tenir elements espectaculars per captar l’atenció de l’espectador. La televisió ha d’estar compromesa amb la veritat i l’espectacle". A quin compromís s’ha de ser més fidel? La resposta marcarà la diferència. La responsabilitat i el deure que s’adquireix amb més força a l’hora de comunicar la informació és l’element decisiu per mostrar les desigualtats entre els diferents canals de televisió. Escribano també va parlar del dubte d’escollir entre emetre el que la gent vol o el que creu que haurien de saber. El director de TV3 va afirmar que està compromès amb la segona opció; aquest és el seu contracte; sap que és un pas valent, arriscat però finalment, la gent ho agrairà.

Montserrat Abbad va parlar dels canvis que s’han produït en els darrers anys pel que fa al consum televisiu, “l’audiència està molt menys atenta, el públic és molt més infidel i s’ha de fer tot el possible per captar l’atenció de l’espectador. Els televidents han aumentat la seva participació en el mitjà mitjançant els SMS, Youtube,… Tot i així, no s’ha de renunciar a les formes periodístiques tradicionals”. Segons la directora de TVE de Sant Cugat, s’ha de ser competitiu, arribar a la gent sense anar en contra de la informació.

El següent torn de paraula va anar a càrrec de Núria Ribó. La ex corresponsal de TVE va destacar el concepte de la informació com a servei públic. Aquest tipus de comunicació ha de ser assequible i directe perquè pugui arribar a la gent. El bon periodista ha de tenir la ment oberta, sense prejudicis. Això és el que li ha de donar el sentit comú per fer la feina com cal. El periodisme ha de continuar sent una “eina combativa”; l’espectacle mai ens ha de fer oblidar que aquest mitjà també és un servei públic.

La nota divertida de la tarda la va posar Toni Soler. El comunicador va explicar que el seu espectacle necessita imperiosament informació. Segons Soler, “ el meu equip i jo sempre parodiem allò que és notícia però no fem un humor justicier. La feina de l’humorista no és mostrar allò que va malament sinó allò que fa riure”. El presentador va afegir que s’ha de vigilar amb el que es diu i “repartir les castanyes”.

Finalment, els ponents van voler reivindicar la lluita que tots els periodistes hem de fer per anar en contra del tòpic que diu “que la realitat no t’impedeixi fer un bon article”.

Buena noche y buena suerte para el PSOE

Zapatero vuelve a ganar las elecciones

Los resultados de la noche electoral:

PARTIDOS	ESCAÑOS	VOTOS	PORCENTAJE
PSOE	169	11,064,419	43,64 %
PP	153	10,169,917	40,11 %
CiU	11	774,317	3,05 %
EAJ-PNV	6	303,246	1,20 %
ERC	3	296,473	1,17 %
IU-ICV	2	963,040	3,80 %
BNG	2	209,021	0,82 %
CC-PNC	2	164,255	0,65 %
NA-BAI	1	62,073	0,24 %
UPD	1	303,535	1,20 %

Fuente: http://www.elperiodico.com/

El PP pierde los comicios pero aumenta en 5 escaños su representación en el Congreso.

Llamazares dimite achacando los malos resultados de IU a la campaña electoral bipolar PP-PSOE.

El PSC arrasa en Catalunya y da la victoria a Zapatero.

CIU sube uno y se queda con 11 diputados; ERC pierde 4. Duran i Lleida dispuesto a escuchar si se respeta su compromiso político con Catalunya. Carod Rovira asume el mal resultado argumentando que parte de su electorado se ha quedado en casa o ha apostado por el voto útil contra el PP.

El partido de Rosa Díez obtiene un escaño.

Triste final de campaña

Isaías Carrasco, ex edil del ayuntamiento de Mondragón, fue tiroteado por un terrorista al salir de su casa en presencia de su mujer y su hija. Los partidos políticos suspendieron los actos de cierre de campaña y CIU convirtió su mitin final en un acto de condena sobrio y solemne. La víctima recibió diversos disparos por la espalda produciéndole heridas que resultaron fatales para su vida. Según fuentes de la Ertzaintza citadas por la Cadena SER, el autor material es alto, de complexión fuerte, lleva barba y viste cazadora de cuero y vaqueros negros. El ex concejal socialista no llevaba escolta y se ganaba la vida en un peaje de la compañía vasca Videlán. Se han convocado para el sábado numerosas concentraciones en toda España para manifestar la repulsa contra el asesinato cometido por ETA.

Sandra, la hija mayor de Isaías Carrasco ha hecho un llamamiento a aquellos que quieran solidarizarse con su padre para que concurran masivamente a votar el domingo en las elecciones generales.

Violencia de género: lacra social

Oliviero Toscani es el autor de la controvertida campaña contra la violencia de género de la revista "Donna Moderna". Según el fotógrafo italiano, “los dos niños encarnan la pureza. Todo comienza ahí, en la infancia. Después intervienen la educación de los padres, los valores que nos transmiten y su ejemplo, correcto o equivocado”. La asociación "Telefono Azzurro” (asociación contra la pedofilia) estudia emprender acciones legales por mostrar a niños desnudos con rostro reconocible.

En lo que llevamos de año, 17 mujeres han sido asesinadas en España por sus parejas o exparejas. La violencia de género es una lacra social que desgraciadamente está demasiado de actualidad. Si la polémica sirve para luchar contra ella, bienvenida sea.

Un lavado de imagen

Es el príncipe Harry. Aparece sonriente con una metralleta en sus manos. Mira hacia el objetivo y posa para la cámara como si estuviera de vacaciones. “Finalmente tengo la oportunidad de realizar el trabajo que me gusta, hace cuatro días que no me ducho y una semana que no puedo lavarme la ropa, es estupendo sentirme como una persona normal”, dice Enrique.
Según el Ministerio de Defensa británico, Harry ha estado diez semanas de combate en Afganistán, sin precisar más detalles.

La Teoria del Caos

“L’aleteig de les ales d'una papallona es pot sentir a l'altre costat del món”

Aquest és el concepte de l’ “efecte papallona” del que ens parla la “Teoria del Caos”. Edward Lorenz va realitzar diverses investigacions sobre el clima utilitzant com a eines de treball les matemàtiques i el seu ordinador.

El meteoròleg va descobrir l'any 1961 que l’aleteig de les ales d’una papallona a la Xina pot crear un tornado a la costa d’Amèrica. La conclusió és que tot allò que sembla distant, al mateix temps també és pròxim. Les distàncies s’han reduït gràcies a la Globalització. Internet ha facilitat que la informació arribi més de pressa i més lluny. El Globalisme (Globalització en l’àmbit econòmic) ha creat les diferències entre els rics i els pobres. Per molta distància que ens creiem que hi hagi no som individus aïllats i, per bé o malament, qualsevol situació ens afecta.

Fran Lledó

World Press Photo 2008

Aquesta és la fotografia guanyadora del World Press Photo 2008 del fotoperiodista britànic Tim Hetherington.

Un soldat nord-americà està al peu de la trinxera a la Vall de Korengal, a l'Afganistan. Amb la mà esquerra aguanta el seu casc i, amb la dreta, es frega la cara amb la sensació de no entendre res del que li està succeint. El seu rostre mostra la desesperació elevada a la màxima potència. No deu tenir més de 30 anys i està abatut per l'experiència bèl·lica que li ha tocat viure.

Brent Stirton, de Sud-àfrica va guanyar el premi a la categoria de “Successos Contemporanis” amb aquesta imatge del Congo.

El Fotoperiodisme és una professió que implica tenir un compromís social. El fotoperiodista ha d’actuar com a vigilant per denunciar les situacions injustes que succeeixen al món. És una expressió reivindicativa que té per objectiu mostrar tota aquella realitat que no interessa que es conegui.

Una dada significativa: més del 75% dels fotoreportatges actuals els compren les ONGs; els diaris ja no compren els seus treballs.

El fotoperiodisme porta implicada una responsabilitat amb la veritat i aquesta no sempre interessa que surti a la llum.

Per últim, us vull recomanar l’exposició “Vidas Minadas” del fotoperiodista Gervasio Sánchez que es durà a terme del 15.02.08 al 13.04.08 al CCCB, coincidint amb el desè aniversari del Tractat d’Otawa per a la prohibició de les mines antipersona.

Fran Lledó

Björk - Declare Independence

El retorn de la Björk més "canyera" és mostra a través del videoclip dirigit per Michael Gondry. "Declare Independence" és pot definir com un Techno enèrgic, lisèrgic, ballador i reivindatiu al mateix temps. Una excel·lent conjunció entre música i imatge. La artista islandesa continua investigant nous camins per a la posada en escena dels videoclips.
Björk i Gondry, dos grans creatius de la música electrònica i la comunicació audiovisual units de nou (aquest és el setè videoclip que realizen junts).
El resultat final és brutal.


Fran Lledó

L'Aznar destrossant el Català.

Sobretot, escolteu el discurs que pronuncia a partir del segon 39

Tot un clàssic.

Fran Lledó

“Fuentes & Co”

El programa “Caiga quien Caiga” que s'emet a la cadena “Tele 5” va mostrar el millor moment televisiu de la setmana: Juanra, reporter del programa, va acomiadar a Alberto Ruiz Gallardón amb una orquestra de Mariachis a la sortida d’un acte oficial amb la cançó mexicana “Que te vaya bonito”.

L’alcalde de Madrid es va prendre amb humor la broma després de conèixer la notícia de quedar exclòs de les llistes del PP al Congrés dels Diputats. A més, Gallardón va preguntar als reporters del programa si tindrien feina per a ell, a partir del 10 de març.

Manel Fuentes és el conductor del programa i també s’encarrega de dirigir l'espai “Problemes Domèstics”, el magazín radiofònic de Catalunya Ràdio que repassa tota l’actualitat en clau d’humor. Fuentes s'ha sabut envoltar de bons col·laboradors i s’està desmarcant com a un dels millors comunicadors de la temporada actual.

Un altre moment entranyable va ser el que va protagonitzar Federico Jiménez Losantos, un dels periodistes més destructius que, comunicativament parlant, existeixen a l’actualitat. Inexplicablement, li van fer entrega del “Micròfon d’Or” l’any 2006 pel seu programa "La mañana de la COPE";
Escolteu els crits de “Fuera, Fuera” de la gent quan Losantos arribava a l'acte i la resposta que li dona Luís del Olmo, un veritable gran professional de la ràdio i que, segons diu, "no pot veure'l ".

La cara i la creu del món de la comunicació.

Fran Lledó

Björk-All is full of love

Björk Guðmundsdóttir va néixer l'any 1965 a Islàndia, un país on fa molt fred i on la neu sempre hi és present. És per això que en aquest videoclip (un dels meus preferits) dirigit per Chris Cunningham apareix el color blanc amb diferents tonalitats. Fixeu-vos i gaudiu d'aquesta peça musical d’electrònica elegant que vol transmetre un bonic missatge: Tot és ple d'amor.

Fran Lledó

Acció!

Aquí us mostro algunes fotos meves treballant en la gravació del curt titulat "Encuentros.com".
Molt aviat el podreu veure a... "Youtube".
Fran Lledó

La vida actual de "Los Garcia"

El problema més important al que s’enfronta el consumisme actual és el descens del poder adquisitiu.

A la vista està l’engany que ens van fer a tots i totes amb l’arribada de l’Euro. Tot era molt bonic; semblava que la nova moneda seria la salvadora de l’economia europea. Fins i tot ens la van presentar a l’Estat Espanyol mitjançant un espot publicitari: “Los Garcia” que, a primera vista, semblava simpàtic però que amb el pas del temps s’ha demostrat com era de lleig i gasiu. Ara, la família de “Los Garcia” tenen una hipoteca a 50 anys; el pare treballa 12 hores al dia per poder fer front a les despeses familiars; el fill deu tenir 40 anys i encara no haurà pogut independitzar-se perquè no té feina estable i no te calés per trobar un habitatge digne i deu ser “mileurista”.

Les famílies cada cop estan més endeutades: hipoteques, crèdits…pagaments amb els que diàriament han de fer front. Estem tips de la gran quantitat d’anuncis que t’ofereixen diners a l’instant, això sí, amb uns interessos molt elevats. Un nou negoci de la societat capitalista i consumista: les “empreses de crèdits exprés”.

Les previsions de crisi econòmica mundial ja són una realitat. Diuen que a nosaltres ens arribarà amb més força l’any 2009. El primer pas ja ha aparegut als Estats Units d’Amèrica amb la crisi del mercat hipotecari. La solució que ens donen són les targetes de crèdit. Tu vas pagant i després et trobes que has de tornar el doble pels interessos. Un autèntic cercle viciós. Sembla que estem atrapats per aquesta vida de consum. Els governs mundials tenen molta feina per endavant ; la qüestió principal és quina sol·lució ens donaran. Sincerament, penso que les coses hauran de canviar radicalment si volem viure en un món millor i més ben repartit. Quina serà l’alternativa a la societat capitalista? El pas del temps ens donara la resposta tot i que, tal i com se’ns presenta la situació, el futur és veritablement incert.

Per conèixer una mica més el consumisme actual us vull recomanar un llibre:

"Vida de Consumo", de Zygmunt Bauman.

Fran Lledó

Pequín 2008

La nostàlgia em fa recordar la meravellosa experiència dels Jocs Olímpics de Barcelona 92; aquest 2008 és també any d’olimpíades. Les ciutats candidates a acollir aquests jocs van ser: Toronto, París, Istambul, Osaka, Bangkok, La Havana, Kuala Lumpur, El Cairo i Sevilla.

Finalment, la cita se celebrarà a Pequín, la capital de la República Popular de la Xina, del 8 al 24 d’agost del 2008. En principi, Toronto i París eren les ciutats favorites però el COI va decidir escollir la ciutat més poblada del planeta, Pequín(uns 16 milions d’habitants). El lema, ”Nou Pequín, grans jocs” . Aquest és el missatge per mostrar al món l’esdeveniment esportiu més important del planeta, des d’un país que viola reiteradament els drets humans.

Ho Jintao és el president; té el poder absolut sota l'aparença d’un sistema polític democràtic. Wen Jiabao és el primer ministre i tots dos junts formen l’anomenada “quarta generació” de líders comunistes després de la proclamació de la República Popular. El “Partit Comunista de Xina” és l’únic amb poder de decisió; permet que existeixin 8 partits polítics més però, únicament, amb funcions simbòliques o consultives.

La Xina no té un poder judicial independent. És el país on es porten a terme el 65% de les execucions mundials per sentències de pena de mort. Hi ha repressió contra el periodisme nacional (molts d’ells es troben empresonats) i censura contra l’internacional. Prefereixo recordar la fletxa d’Antonio Rebollo, l’arquer que va il·luminar per uns dies el peveter de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, ara rebatejat com Estadi Lluís Companys, en honor al president republicà català, assassinat per la repressió franquista.

Tot i estar totalment en contra de la decisió del COI, espero i desitjo que aquests jocs puguin servir per fer despertar d’una vegada “el gegant dorment” i acabar amb el règim dictatorial comunista Xinès.

Fran Lledó