Pequín 2008

La nostàlgia em fa recordar la meravellosa experiència dels Jocs Olímpics de Barcelona 92; aquest 2008 és també any d’olimpíades. Les ciutats candidates a acollir aquests jocs van ser: Toronto, París, Istambul, Osaka, Bangkok, La Havana, Kuala Lumpur, El Cairo i Sevilla.

Finalment, la cita se celebrarà a Pequín, la capital de la República Popular de la Xina, del 8 al 24 d’agost del 2008. En principi, Toronto i París eren les ciutats favorites però el COI va decidir escollir la ciutat més poblada del planeta, Pequín(uns 16 milions d’habitants). El lema, ”Nou Pequín, grans jocs” . Aquest és el missatge per mostrar al món l’esdeveniment esportiu més important del planeta, des d’un país que viola reiteradament els drets humans.

Ho Jintao és el president; té el poder absolut sota l'aparença d’un sistema polític democràtic. Wen Jiabao és el primer ministre i tots dos junts formen l’anomenada “quarta generació” de líders comunistes després de la proclamació de la República Popular. El “Partit Comunista de Xina” és l’únic amb poder de decisió; permet que existeixin 8 partits polítics més però, únicament, amb funcions simbòliques o consultives.

La Xina no té un poder judicial independent. És el país on es porten a terme el 65% de les execucions mundials per sentències de pena de mort. Hi ha repressió contra el periodisme nacional (molts d’ells es troben empresonats) i censura contra l’internacional. Prefereixo recordar la fletxa d’Antonio Rebollo, l’arquer que va il·luminar per uns dies el peveter de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, ara rebatejat com Estadi Lluís Companys, en honor al president republicà català, assassinat per la repressió franquista.

Tot i estar totalment en contra de la decisió del COI, espero i desitjo que aquests jocs puguin servir per fer despertar d’una vegada “el gegant dorment” i acabar amb el règim dictatorial comunista Xinès.

Fran Lledó