“L’aleteig de les ales d'una papallona es pot sentir a l'altre costat del món”
Aquest és el concepte de l’ “efecte papallona” del que ens parla la “Teoria del Caos”. Edward Lorenz va realitzar diverses investigacions sobre el clima utilitzant com a eines de treball les matemàtiques i el seu ordinador.
El meteoròleg va descobrir l'any 1961 que l’aleteig de les ales d’una papallona a la Xina pot crear un tornado a la costa d’Amèrica. La conclusió és que tot allò que sembla distant, al mateix temps també és pròxim. Les distàncies s’han reduït gràcies a la Globalització. Internet ha facilitat que la informació arribi més de pressa i més lluny. El Globalisme (Globalització en l’àmbit econòmic) ha creat les diferències entre els rics i els pobres. Per molta distància que ens creiem que hi hagi no som individus aïllats i, per bé o malament, qualsevol situació ens afecta.
Aquesta és la fotografia guanyadora del World Press Photo 2008del fotoperiodista britànicTim Hetherington. Un soldat nord-americà està al peu de la trinxera a la Vall de Korengal, a l'Afganistan. Amb la mà esquerra aguanta el seu casc i, amb la dreta, es frega la cara amb la sensació de no entendre res del que li està succeint. El seu rostre mostra la desesperació elevada a la màxima potència. No deu tenir més de 30 anys i està abatut per l'experiència bèl·lica que li ha tocat viure.
Brent Stirton, de Sud-àfrica va guanyar el premi a la categoria de “Successos Contemporanis” amb aquesta imatge del Congo.
El Fotoperiodisme és una professió que implica tenir un compromís social. El fotoperiodista ha d’actuar com a vigilant per denunciar les situacions injustes que succeeixen al món. És una expressió reivindicativa que té per objectiu mostrar tota aquella realitat que no interessa que es conegui.
Una dada significativa: més del 75% dels fotoreportatges actuals els compren les ONGs; els diaris ja no compren els seus treballs.
El fotoperiodisme porta implicada una responsabilitat amb la veritat i aquesta no sempre interessa que surti a la llum.
Per últim, us vull recomanar l’exposició “Vidas Minadas” del fotoperiodista Gervasio Sánchezque es durà a terme del 15.02.08 al 13.04.08 al CCCB, coincidint amb el desè aniversari del Tractat d’Otawa per a la prohibició de les mines antipersona.
El retorn de la Björk més "canyera" és mostra a través del videoclip dirigit per Michael Gondry. "Declare Independence" és pot definir com un Techno enèrgic, lisèrgic, ballador i reivindatiu al mateix temps. Una excel·lent conjunció entre música i imatge. La artista islandesa continua investigant nous camins per a la posada en escena dels videoclips. Björk i Gondry, dos grans creatius de la música electrònica i la comunicació audiovisual units de nou (aquest és el setè videoclip que realizen junts). El resultat final és brutal.
El programa “Caiga quien Caiga”que s'emet a la cadena “Tele 5” va mostrar el millor moment televisiu de la setmana: Juanra, reporter del programa, va acomiadar a Alberto Ruiz Gallardón amb una orquestra de Mariachis a la sortida d’un acte oficial amb la cançó mexicana “Que te vaya bonito”.
L’alcalde de Madrid es va prendre amb humor la broma després de conèixer la notícia de quedar exclòs de les llistes del PP al Congrés dels Diputats. A més, Gallardón va preguntar als reporters del programa si tindrien feina per a ell, a partir del 10 de març.
Manel Fuentes és el conductor del programa i també s’encarrega de dirigir l'espai “Problemes Domèstics”, el magazín radiofònic de Catalunya Ràdio que repassa tota l’actualitat en clau d’humor. Fuentes s'ha sabut envoltar de bons col·laboradors i s’està desmarcant com a un dels millors comunicadors de la temporada actual.
Un altre moment entranyable va ser el que va protagonitzar Federico Jiménez Losantos, un dels periodistes més destructius que, comunicativament parlant, existeixen a l’actualitat. Inexplicablement, li van fer entrega del “Micròfon d’Or” l’any 2006 pel seu programa "La mañana de la COPE"; Escolteu els crits de “Fuera, Fuera” de la gent quan Losantos arribava a l'acte i la resposta que li dona Luís del Olmo, un veritable gran professional de la ràdio i que, segons diu, "no pot veure'l ".
Björk Guðmundsdóttir va néixer l'any 1965 a Islàndia, un país on fa molt fred i on la neu sempre hi és present. És per això que en aquest videoclip (un dels meus preferits) dirigit per Chris Cunningham apareix el color blanc amb diferents tonalitats. Fixeu-vos i gaudiu d'aquesta peça musical d’electrònica elegant que vol transmetre un bonic missatge: Tot és ple d'amor.