dilluns, 3 de desembre del 2007

Sandra Balsells: "No és la foto el que molesta, és la realitat"


L’exposició “Latidos de un mundo convulso” continua amb el cicle paral·lel de taules rodones que tenen lloc a l’Auditori de l’Espai Cultural Caja Madrid. El passat dijous va tenir lloc el debat sobre “El fotoperiodisme a la comunicació contemporània”.

Els ponents van ser:
Clemente Bernard, membre de l’agència “Contrasto” i un dels reporters internacionals més destacats. Autor dels llibres “Mujeres sin tierra” i “El sueño de Malika”.
Jean François Leroy, creador i director des de la seva creació, de “Visa pour l’image”, el festival més important de fotoperiodisme. Expert coneixedor de la situació del fotoperiodisme contemporani.
Pascual Serrano, fundador i redactor en cap de la revista “Voces”. Va fundar la publicació electrònica “Rebelión”. Col·labora amb publicacions i televisions llatinoamericanes sobre temes de comunicació i política internacional.
La moderadora va ser:
Margarita Ledo, catedràtica de Ciències de la Informació. Autora, entre d’altres, dels llibres “Documentalismo fotográfico contemporáneo” i “Cine de fotógrafos”. Comissària d’exposicions i realitzadora de documentals cinematogràfics.

Després d'un breu discurs de benvinguda i presentació de l’acte a càrrec de la moderadora Margarita Ledo, Jean François Leroy va ser el primer en prendre la paraula per explicar que la fotografia és un espai que va en contra de les ordres del silenci; la imatge no és un resultat, sinó una operadora de la realitat. Segons Leroy, una posició ètica per al fotoperiodista és aquella que li permet poder escollir; això és la llibertat d’expressió. Segons l’expert en fotoperiodisme contemporani, parlar d’ètica en la seva professió no és gens fàcil; actualment la premsa no està dirigida per periodistes com abans. Ara està comandada per banquers o grups financers potents que únicament vetllen pels seus propis interessos; més del 75% dels fotoreportatges actuals els compren les ONGs; els diaris ja no compren els seus treballs. Per al periodista francès, "és la premsa la que està malalta i no el fotoperiodisme". Leroy també va parlar de la transformació de la premsa en un espai public i va posar com a exemple el conflicte entre el president de la República francesa, Nicolas Sarkozy, i la premsa francesa, “ell va ser el primer en vendre el seu divorci; ningú va publicar res sobre la suposada relació que manté amb una periodista francesa”.

A continuació Clemente Bernard va parlar de la campanya de desprestigi que ha patit arran de les dotze imatges que té exposades al “Museo Guggenheim”. El fotògraf porta més de catorze anys realitzant fotografies sobre el conflicte basc. Segons Bernard, “l’essència de la pròpia imatge ha d’estar compromesa amb la veritat i no amb la manipulació; el fotoperiodisme porta implicada una responsabilitat amb la veritat”. Per al fotògraf, cadascú completa la informació de les imatges amb la seva visió particular; això és una prova més de la fragilitat del seu treball. El fotoperiodista basc també va criticar les fotografies que publiquen molts mitjans de comunicació ja que aquestes estan mancades d’un anàlisi critic. És el que ell anomena “Pseudoperiodisme”: fotografies que només volen acontentar al món de l’art sense importar la realitat; el fotoperiodista no fa art; mostra la realitat. La visió és fonamental pel discurs fotogràfic.

La nota divertida de la tarda la va posar Pascual Serrano en mostrar al públic assistent alguns exemples simpàtics de fotografies manipulades que han aparegut a la premsa: un falangista donant la mà a un Ertzaina, per exemple.

Si voleu continuar descobrint nous camins del fotoperiodisme us recomano les dues properes taules de debat previstes dins del marc d’activitats de l’exposició “Latidos de un mundo convulso”:

Divendres 14 de desembre: “La fotografia de premsa davant els processos de concentració mediatica: els nous mecanismes de control I censura.”
Ponents: Ignacio Ramonet, Robert Ferguson, Gervasio Sánchez.
Moderadora: Mònica Terribas.

Dijous 20 de desembre: “Hi ha d’altres periodismes I no estan en aquest”
Ponents: Paolo Gasparini, Manoocher Deghati, Randa Shaath.
Moderador: Claudi Carreras.

Fran Lledó