Fran Lledó va entrevistar el passat dimarts a Blanquerna Ràdio a Eduard Sanjuán, corresponsal de guerra de TV3. Sanjuán és periodista especialitzat en Afers Internacionals des del 1976 i ha cobert els esdeveniments informatius més destacats de finals del segle XX i les crisis i processos posteriors a l’Onze de setembre. Actualment és redactor en cap dels Serveis Informatius de TV3.
El corresponsal de guerra és la peça clau en aquest àmbit d’informació i de comunicació; ha de transmetre la veritat in situ, i donar-la a conèixer al món. Viatjar a una zona de combat significa trobar-se davant d’un panorama desolador, inundat per les sensacions més cruels amb les que un ésser humà es pot enfrontar. Per no deixar caure en l’oblit fets que atempten directament contra la dignitat humana i contra els drets fonamentals de les persones, és necessari disposar de proves; per tant, el corresponsal de guerra és el reflex més fidedigne de la realitat. Les imatges d’una guerra no són solament els morts. La població civil també sol ser blanc de la tirania del dolor i la crueltat. Els corresponsals de guerra assumeixen, en primer lloc, el deure de convertir-se en els identificadors dels qui realment tenen la culpa del que pugui estar passant i, en segon lloc, el deure de senyalar els responsables sobre qui el pes de la justícia ha de caure sense excepció.
La por és la obscura sensació amb què han de conviure els corresponsals de guerra. No es pot lluitar contra ella; únicament es pot aprendre a conviure amb ella. Malauradament, la llista de periodistes morts que cobrien conflictes bèl·lics és molt llarga. Segons les xifres de Reporters sense Fronteres i del Comitè per a la Protecció dels Periodistes, 200 professionals de la informació han perdut la vida en l'última dècada. L’entrevista es va dedicar a tots aquells corresponsals de guerra que, per voler mostrar la veritat al món, van perdre la vida.
Fran Lledó
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada