diumenge, 11 de novembre del 2007

Tinc una carta per a tu RENFE


Viatjar en tren era un plaer. Podies mirar per la finestra i veure el paisatge mentre escoltaves per la megafonia dels vagons les composicions de Mozart o Vivaldi. Anaves tranquil escoltant música, pensant en com afrontar el dia, dormint una mica o llegint un llibre. La cosa ha canviat. Estimada Magdalena Álvarez, com a usuari habitual vull donar-li el meu toc d’atenció per diverses raons. Quina és la franja horària que utilitzen al “Ministerio de Fomento”? La peninsular o la de “Una hora menos en Canarias”? Ho dic per la falta de puntualitat a la que ja ens tenen acostumats.

Una altra novetat de viatjar en tren és el nou grup d’excursionistes que es passegen amb l’armilla fluorescent de tant en tant pels vagons i que, sense saber res, els han adjudicat el títol d’informadors. Pel que sembla, quan hi ha algun problema, al grup de “boy scouts” els hi entren unes ganes terribles d’anar al lavabo, perquè és impossible localitzar-los. Potser hauria de demanar ajuda al “Ministerio de Sanidad” perquè elabori una campanya de revisió de pròstata. Això és una solució estúpida però no pitjor que les que vostè està plantejant.

Més coses; estic cansat d’escoltar dia rere dia, els missatge sonor que emeten els altaveus dels vagons sobre l'esvoranc de Bellviatge i els mitjans de transport alternatiu. Una manera fina i delicada de dir que quan arribis a Bellvitge t’espavilis i et busquis la vida per arribar al teu lloc de destí. Tot això ja ho sabem i no cal que cada vegada que escollim agafar el tren ens ho repeteixen tantes vegades (jo, en un trajecte de 30 minuts ho he arribat a escoltar 5 cops).

Estimada “Maggi”, oi que tu sempre vas acompanyada amb diversos membres de seguretat per salvaguardar la teva integritat? Doncs jo també vull viatjar en tren sense que em robin ni em peguin. Tu no ets més que jo. Bé, tu cobres més per treballar menys que jo però… això és una altra qüestió que prefereixo dedicar-li el meu temps un altre dia.

S’acosten les dates nadalenques i amb elles, l’arribada dels tres Reis Macs d’Orient. Aquest any ja sé què demanaré: un tren nou.

Fran Lledó