Kadi és el nom de la nena de dotze primaveres que un dia, sense que ningú li digués el perquè, va ser escollida per robar-li el seu verge esperit i la seva personalitat pulcre de pecat . Kadi apareix estirada a terra, en una cabana que reflexa la pobresa i les condicions inhumanes amb les que malviuen a Mali; Kadi apareix presa de cames i peus per dues dones que en la seva infantesa van haver de passar per la mateixa desesperació. Kadi plora, crida, pateix. Té el rostre desencaixat pel dolor. Té una mirada embogida per la por. Patiment, desesperació, injustícia, crueltat.
Les paraules sobre aquesta instantània del fotògraf barceloní Kim Manresa solament poden anar acompanyades amb adjectius que denoten impotència davant d'un fet tan cruel i inhumà com és l'ablació de clitoris. Senyores i senyors, som una espècie animal racional? El nostre cervell serveix per pensar? Estem a l'any 2007 i els fotoperiodistes mai desitjarien captar aquest tipus d'imatges. Per desgràcia, aquests fets continuen passant i, per sort, ells continuaran estant al peu del canó per obrir els ulls a la comunitat internacional.
Fran Lledó
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada