Tinc l’objectiu de mostrar les diverses cares humanes, de persones que, per haver perdut la sort a la vida, cauen en l’oblit. Tots avui podem ser feliços, amb amics, família, feina, casa…igualment que ells deurien tenir en el passat.
Títol del projecte: Ells són persones com nosaltres
Entrades
2 comentaris:
Aquest no l'haviem vist els pocs privilegiats del seminari!! :p Malauradament aquestes fotografies les veiem diariament i en persona tots i cada un de nosaltres, i és una llàstima, la veritat. Però voldria aprofitar per criticar la gent que demana caritat descalça amagant les sabates, torçant el cos per fingir malformacions i amb la foto de la família apropet de la mà.. (de vegades la família està de cos present i tot..) No m'agraden. També em sembla una vergonya que fins que les temperatures no són iguals o inferiors als zero graus centígrads els mossos (o l'autoritat competent) no surtin al carrer a buscar tots aquests indigents que hi estan passant fred. Deu ser per allò que diuen de "zero graus: ni fred ni calor"..
Un petó Fran!
Moltes gràcies bonica pel teu comentari.
Es cert que molta gent fingeix per demanar almoina però també és cert que molts d'altres sí que ho fan realment per necessitat. Arriba el nadal i no és tot tan bonic com ho pinten. Hi han moltes persones que ho passen veritablement malament. Aquestes fotos en son una mostra.
Un petó Rut.
Fran Lledó
Publica un comentari a l'entrada