Pesca esportiva a Sant Carles de la Ràpita

Foto: Fran Lledó amb una dorada d’ 1’2 Kg pescada a Sant Carles de la Ràpita l’agost del 2007

Sant Carles de la Ràpita és un dels indrets preferits per tots els amants de la pesca esportiva amb canya. Aquest poble situat a les terres de l’Ebre, més concretament a la comarca del Montsià, també és conegut per la seva gastronomia; els “Llagostins de Sant Carles” són un dels plats més exquisits per degustar; qualsevol excusa és bona per gaudir d’una bona jornada de pesca i recuperar les forces dinant en algun bon restaurant de “La Ràpita”, tot acompanyat amb un bon vi blanc de la terra.

Fa uns quants segles, Sant Carles era terra de pirates i ara és territori de pescadors: quan comença la temporada de pesca, centenars d’aficionats es desplacen cada cap de setmana per provar sort amb els seus aparells, i poder pescar un bon sopar. La meva especialitat és la pesca de la Dorada -“moixarra” per als rapitencs – a fons des d'embarcació. El material necessari consta d’una canya preferiblement de fibra de carboni, un carret lleuger, un plom d’entre 20-40 gr i un am del número 4. L’esquer ha de ser viu; cranc o cuc (jo us recomano coreà, rosca o americà).

Els pescadors no acostumen a revelar les millors zones de pesca, ja que la veu corre entre el nostre gremi, i no interessa que una bona zona de pesca sigui massa coneguda; les Dorades que superen el kilogram de pes els hi agrada la tranquil·litat i, per tant, s’ha de ser cautelós a l’hora d’arribar al destí de la nostra jornada. La pesca no és només tirar la canya i esperar; l’observació de tots els detalls és molt important: veure on hi ha més barques pot ser un sinònim d’una bona zona de pesca, i més encara si els pescadors són autòctons; provar amb diversos esquers i veure quin és el més efectiu. Qualsevol detall és important.

Les dorades més grans resulten molt desconfiades: tasten delicadament l’esquer per saber si hi ha o no perill i, posteriorment, ataquen amb força; és en aquest moment quan s’ha de clavar a la pressa amb un cop sec i contundent de canya. Després s’ha de recollir amb el carret fins a l’embarcació, mantenint la línia del fil tensa. Aquest és el moment de màxima intensitat per al pescador; qualsevol error pot ser fatal.

Ja ho sabeu, amics, a partir d’ara ja no val el tòpic que diu que “la pesca és avorrida”. Per a mi, és el millor antídot per canviar el xip de l’estrès que vivim diàriament a Barcelona i recuperar els ànims i les forces. La pau del mar és única.

Fran Lledó